Trencar el vidre en cas d'emergència. Ras i curt, aquest és el missatge que se sobreimprimeix a l'armari vermell que es troba a la consergeria. Abans de pensar en ell, ha regirat les prestatgeries i les taquilles, els vestidors del gimnàs i el magatzem dels mals endreços. El cor desbocat i la suor freda de l'angoixa l'aclaparen fins a la desesperació. Tot ha estat frenèticament accelerat i imprevist, mentre adobava les frontisses dels armaris de la cuina de l'Institut, per aprofitar l'estiu, abans del començament del nou curs. L'estrèpit, seguit de corredisses i d'espetec de cables, ha deixat l'edifici sense llum i el tornavís elèctric, que usava, s'ha aturat també.
Alerta, pel que pogués esdevenir, ha aguditzat l'oïda per detectar la intrusió. S'adona, però, que el mòbil no el duu a mà; empunya el martell i es dirigeix cap als despatxos, que sembla ser allà on escolta fressa. Tot ha estat acceleradament frenètic i imprevist. Els dos encaputxats regiraven paperassa en calaixos i lleixes; sense opció de preguntar-los res, els ha empès cap al mobiliari i els ha esberlat el cap amb dos moviments precisos i plens de celeritat. Han caigut, exànimes, al terra. La caròtide, sense un bri de batec, li ha indicat que els dos joves eren morts. No ha gosat treure'ls els passamuntanyes; els cadàvers, però sobretot la sang, sempre li han fet molt de respecte... Gràcies! He nascut amb la flor al cul, collons!, ha renegat i ha corregut passadís avall, tot cercant alguna cosa en concret.
Trencar el vidre en cas d'emergència. I així ho ha fet, i les lletres s'han barrejat amb bocins de vidre, entre les rajoles. Ha empunyat la destral contra els incendis. Potser amb ella podrà esquarterar els cossos i amagar les proves de l'incident, abans del començament del nou curs.
Gracias! (o Emergencia)
ResponEliminaRomper el cristal en caso de emergencia. Breve y conciso, este es el mensaje que se sobreimprime en el armario rojo que se encuentra en la conserjería. Antes de pensar en él, ha revuelto las estanterías y las taquillas, los vestuarios del gimnasio y el almacén de los trastos. El corazón desbocado y el sudor frío de la angustia lo abruman hasta la desesperación. Todo ha sido frenéticamente acelerado e imprevisto, mientras arreglaba las bisagras de los armarios de la cocina del Instituto, para aprovechar el verano, antes del comienzo del nuevo curso. El estruendo, seguido de correderas y de chasquido de cables, ha dejado el edificio sin luz y el destornillador eléctrico, que usaba, se ha detenido también.
Alerta, por lo que pudiera acontecer, ha agudizado el oído para detectar la intrusión. Se da cuenta, sin embargo, que el móvil no lo tiene a mano; empuña el martillo y se dirige hacia los despachos, que parece ser allí donde escucha ruido. Todo ha sido aceleradamente frenético e imprevisto. Los dos encapuchados revolvían papeles en cajones y estantes; sin opción de preguntarles nada, les ha empujado hacia el mobiliario y les ha abierto la cabeza con dos movimientos precisos y llenos de celeridad. Han caído, exánimes, en el suelo. La carótida, sin una brizna de latido, le indica que los dos jóvenes estaban muertos. No ha osado sacarles los pasamontañas; los cadáveres, pero sobre todo la sangre, siempre le han provocado mucho respeto... Gracias! He nacido con la flor en el culo, joder!, ha renegado y ha corrido pasillo abajo, buscando algo en concreto.
Romper el cristal en caso de emergencia. Y así lo ha hecho, y las letras se han mezclado con trozos de cristal, entre las baldosas. Ha empuñado el hacha contra los incendios. Quizás con ella podrá descuartizar los cuerpos y ocultar las pruebas del incidente, antes del comienzo del nuevo curso.
d.