A tota
Liesel Meminger anònima...
El plaer més gran d'aquest món, llegeix-me
En somnis o en plena agonia, en l'holocaust
De l'ànima abans que sàpiga que et perdo.
Perquè la inquietud i l'esperit lliure peixen
El guariment i la cendra, el desànim i la por,
Guia'm entre línies i paràgrafs, cap al teu
Pit adolescent, tendre, alè gèlid de la boira.
Perquè ets influx i reflex, flum que transforma
Els meandres en siluetes per combatre la vetlla,
Omple'm els llavis d'històries ombrívoles i noves.
Perquè sóc lligam entre els teus braços, impuls
Abassegador i clam contracorrent, fàstic i goig,
Narra'm les peripècies de l'home; també l'horror.
Adolescencia y peripecias (o Historias sombrías)
ResponEliminaPorque el horror y la sangre pueden borrar
El placer más grande de este mundo, léeme
En sueños o en plena agonía, en el holocausto
Del alma antes de que sepa que te pierdo.
Porque la inquietud y el espíritu libre alimentan
La curación y la ceniza, el desánimo y el miedo,
Guíame entre líneas y párrafos, hacia tu
Pecho adolescente, tierno, aliento gélido de la niebla.
Porque eres influjo y reflejo, río que transforma
Los meandros en siluetas para combatir la vela,
Lléname los labios de historias sombrías y nuevas.
Porque soy vínculo entre tus brazos, impulso
Arrollador y clamor contracorriente, asco y gozo,
Nárrame las peripecias del hombre; también el horror.
d.