En la penombra, en un ambient humit, en
silenci es produeix l'eclosió de l'ou. La petita criatura que s'hi
entreveu es mostra amb una frenesia exagerada, empesa per la voràgine
extrema d'una fam insòlita. Però encara li manca l'empenta final,
la més àrdua, per veure's alliberada completament d'aquesta massa
gelatinosa i enganxosa, que és l'embolcall que la protegia. Les
potes davanteres, encara dèbils, eixamplen la clivella i faciliten
el traç imaginari del camí de sortida. Sense retorn ni marxa
enrere. L'esperona l'instint, tot i el titànic esforç, i la lluita
per la supervivència. Com si fos una salmòdia ancestral,
antiquíssima, dins del seu cap ressonen paraules inintel·ligibles
per a ella, però el significat de les quals resta gravat a foc en el
seu cap. Només els més forts continuaran endavant, i l'aventura
inicial no ha d'esdevenir un entrebanc per a ella. Sent cruiximents i
rosecs, sorolls que la mantenen en alerta. El perill latent la
terroritza, però no es deixa arronsar.
Continua amb el màxim sigil i, tot
lluitant contra la membrana resistent de l'ou, s'adona que quasi ha
sortit del seu interior. Els ulls detecten llavors la presència de
minúsculs cossos, idèntics al d'ella, al seu voltant. Els reconeix
a pesar de l'amuntegament i de l'activitat exasperada. Són els seus
germans, els que han estat més espavilats i s'han avançat per
aconseguir un bon lloc, el millor profit. S'encongeix i s'impulsa;
l'embranzida darrera la deslliura de la clofolla transparent. Gairebé
sense esma, es deixa guiar fins al caliu matern per les potes
tremoloses, que amb prou feines responen coordinadament. És
important ser agraïda, venerar qui li ha ofert la benedicció de la
vida. I és important néixer, però també créixer i continuar el
cicle vital. Agafar la part pel tot. Per això, s'abalança damunt
del cos de la seva mare i n'arrenca un mos suculent. Se saciarà i ja
podrà cercar un racó adient per teixir la seva primera teranyina.
En la penombra, en un ambient humit, en silenci.
Vorágine (o Minúscula)
ResponEliminaEn la penumbra, en un ambiente húmedo, en silencio se produce la eclosión del huevo. La pequeña criatura que se vislumbra se muestra con un frenesí exagerado, empujada por la vorágine extrema de un hambre insólita. Pero todavía le falta el empujón final, el más arduo, para verse liberada completamente de esta masa gelatinosa y pegajosa , que es la envoltura que la protegía. Las patas delanteras, aún débiles, ensanchan la grieta y facilitan el trazo imaginario del camino de salida. Sin retorno ni marcha atrás. La espolea el instinto, a pesar del titánico esfuerzo, y la lucha por la supervivencia. Como si fuera una salmodia ancestral, antiquísima, dentro de su cabeza resuenan palabras ininteligibles para ella, pero el significado resta grabado a fuego en su cabeza. Solamente los más fuertes continuarán adelante, y la aventura inicial no debe convertirse en un obstáculo para ella. Escucha crujidos y roeduras, ruidos que la mantienen en alerta. El peligro latente la aterroriza, pero no se deja amilanar.
Continúa con el máximo sigilo y, luchando contra la membrana resistente del huevo, se da cuenta que casi ha salido de su interior. Los ojos detectan entonces la presencia de minúsculos cuerpos, idénticos al de ella, a su alrededor. Los reconoce a pesar del hacinamiento y de la actividad exasperada. Son sus hermanos, los que han sido más espabilados y se han avanzado para conseguir un buen lugar, la mejor tajada. Se encoge y se impulsa; el empuje último la libra de la cáscara transparente. Casi sin aliento, se deja guiar hasta el calor materno por las patas temblorosas, que apenas responden coordinadamente. Es importante ser agradecida, venerar a quien le ha ofrecido la bendición de la vida. Y es importante nacer, pero también crecer y continuar el ciclo vital. Tomar la parte por el todo. Por ello , se abalanza sobre el cuerpo de su madre y arranca un bocado suculento. Se saciará y ya podrá buscar un rincón adecuado para tejer su primera telaraña. En la penumbra, en un ambiente húmedo, en silencio.
d.