Ja
ho ha dit algú altre, cap plural per no utilitzar la lletra prohibida.
Força cada neurona per compondre un text coherent i poc limitat, tot i
que pateix perquè no troba la feina fàcil. Així, però, quan encimbelli
el repte, obtindrà el deliri extrem, la fita cobejada: narrar aqueixa
dèria que el turmenta, muntar una trama i contar-la per provocar
l'admiració en ella, que l'ha lligat a la mirada profunda barrejada amb
la intel·ligència. La Diada del llibre en té la culpa, i cada nova idea
que té, de bombera diuen... Ha claudicat, la cerca però no la trobarà
mai. Forma part del delit i del martiri de voler allò que fa fruir, que
ofereix vida i amor. Lletra rere lletra, Crida rere Crida, per arribar
al conte, l'únic fruit útil i aprofitable d'aquella flama que avui
encara el crema. I la raó de fer-ho únicament per (a) ella, tot i
parèixer ficció la tramoia que imagina en cada nou enunciat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada