Pronúcies (anòmales)[Minicrida #004 de VullEscriure; "En blanc"]

Tem el blanc. I quedar-se'n encara més, però el seu posat i la seva fesomia, completament impassibles, en una ganyota d'esbalaïment esmaperdut tan estudiada com artificiosa, enganya qualsevol detractor. Parla sense dir res, sent sense escoltar ni sentir cap mena d'impuls que li digui que segueix viu. Amb el balbuceig de qui encara emet sons però no raona ni produeix idees. Darrere de la tramoia del teatre en què exerceix el seu paper més reeixit, els malabarismes i els jocs circenses es compaginen amb els oxímorons i els embarbussaments. I aquests afers temeraris tenen doble mèrit per la seva limitació en la pronúncia. Però, tot i així, es pronuncia amb frases tan buides com insensates, redactades per no detectar-s'hi cap anomalia dubitativa ni cap dubte anòmal.

Tem el blanc, i també el roig, i qualsevol cromatisme que no sigui afí al seu blau, per si esdevé diana dels dards d'altri si queda in albis, in sæcula sæculorum. Com a l'institut, sempre recorda locucions llatines, que confereixen verbigràcia i seriositat al discurs, per molt ximple que sigui. Ara, però, la suor freda l'envaeix, després d'una nit quasi sense dormir, quan la imatge del President de la Generalitat amb el Llibre Blanc de la Transició Nacional de Catalunya l'aclapara. Tartamudeja el gallec papissot, i sols sap pronunciar la darrera síl·laba negativa del seu nom.