12/8/14

Còrpora mediterrània (dibuixet)

Aquesta mar no té barca si no la menes tu,
Aquest rumb, aquesta vida que és l'onada
On convergeix el salobre i la teva mirada,
I la visc per fruir-la mentre afronto el dejú.

Aquesta platja recorda el teu nom, la rialla
Bella i sonora que omple la xardor de l'estiu,
Aquest frec a flor de pell que és sentir-se viu,
Quan em parles, lluny del silenci que amortalla.

Aquest horitzó, fet de límits infinits i d'ulls,
No és la línia que ens separa, quan la matinada
És el capità que ens mena i no ens abandona,

És la rojor dels teus llavis, el bressol de l'ona,
El tresor secret que, en la teva esquena, es bada
Quan descobrim nous motius per evitar els esculls.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada