29/7/14

Hòrrida demència (Melorepte250)

Començo a cercar entre mapes i astrolabis
El meu lloc enmig dels arxipèlags i de les mars,
Abans que la demència per tu i pels teus llavis
Em faci caure en els esculls creient que són fars.

Romeu i nàufrag, m'engoleix l'ona en terra ferma
I desplego el velam de la buidor per recollir brises
Malaltisses i flèbils, l'esperança esquàlida i erma
Del teu retorn després de l'adéu amb què no avises.

Començo la llar per la teulada, entre errors i glavis,
En la desorientació de no desxifrar el tot on les parts
Que el formen són un trencaclosques incomplet, espars.

Nàufrag i romeu, m'atrapa la duna després d'haver-me
Embolcallat la marea hòrrida, mentre obtinc les divises
Que em diuen que això és la vida, sota un cel que allises.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada