24/5/14

En òrbita (Melorepte245)

Perquè el món és bell com una gota de rou
Quan apareix la teva veu en cada ínfim racó
I tot moviment és en òrbita amb el so que s'ou
Mentre la dansa és vida i naixença, inici i claror.

Perquè la fruita collida és dolça, perfecta, enorme,
Quan el delicat ventijol l'acaricia i la pluja deixa
Harmonia i música i balls ancestrals, i transforma
La tristor en joia i en peus nounats que cal péixer.

Perquè estimar-te és ballar entre el precipici i el jou
I predir que el silenci omplirà el desànim i la por,
La passa enrere, abans que el núvol sàpiga que plou.

Perquè néixer és cançó i bes, carícia de lletania
Feta de retalls de pètal de rosa, i reposar té l'olor
Dels teus llavis, el gust tendre de la llum d'un nou dia.

1 comentari:

  1. En órbita

    Porque el mundo es bello como una gota de rocío
    Cuando aparece tu voz en cada ínfimo rincón
    Y todo movimiento está en órbita con el sonido que se oye
    Mientras la danza es vida y nacimiento, inicio y claridad.

    Porque la fruta cosechada es dulce, perfecta, enorme,
    Cuando la delicada brisa la acaricia y la lluvia deja
    Armonía y música y bailes ancestrales, y transforma
    La tristeza en alegría y en pies recién nacidos para apacentar.

    Porque amarte es bailar entre el precipicio y el yugo
    Y predecir que el silencio llenará el desánimo y el miedo,
    El paso atrás, antes de que la nube sepa que llueve.

    Porque nacer es canción y beso, caricia de letanía
    Hecha de recortes de pétalo de rosa, y descansar tiene el olor
    De tus labios, el sabor tierno de la luz de un nuevo día.


    d.

    ResponElimina