Les rialles del xiquet, que es barregen amb les veus infantils
de l'Abella Maia, l'acompanyen mentre carrega la rentadora amb una
bugada de color. La fan somriure i l'alleugen una estona, la que ell
passa davant del televisor tot berenant. Li agrada que s'esplaï després
de l'escola i una de les seves diversions és seguir les aventures de
l'abella Maia i tots els seus amics, des de l'inseparable abellot Willi
fins al saltamartí Flip, l'aranya Tecla, la mosca Puck, l'escarabat Kurt
o el ratolí Alexandre. Ella els recorda de la seva infantesa, i ara,
amb ells, ha recuperat aquella època alegre, en què poc món coneixia
ella, com si també fos la Maia descobrint racons inexplorats en cada
nova aventura, capítol rere capítol.
El veu tan feliç que ella s'omple de joia. Vol tenyir de color rosa tot instant viscut amb ell, des que es lleva que li mostra la seva millor cara, i li ofereix quasi tot el que li demana, sempre amb coherència. Res de capricis innecessaris, ja ho sap bé el petit, i potser caigui un regalet extra, si es porta bé o l'ajuda a guardar la compra. Per això li dol haver-lo de renyar quan els nervis la traeixen o arriba al capvespre amb el cap carregat de cabòries. No pot fer durar massa el càstig imposat ni l'emmurriament cap al seu fill. Avui vol estar tranquil·la, perquè el sent riure amb tantes ganes que li sap greu escridassar-lo per eternitzar el pa amb xocolata del berenar, quan queda badoc amb els diàlegs animals del país multicolor de la Maia, que ara és desconegut...
Mentre la rentadora endega el programa seleccionat, ella endreçarà els quatre estris del dinar i de preparar el berenar. Embruta poc perquè el xiquet es queda al menjador gràcies a la beca escolar, i ella amb quatre mossades ja queda farta, escanyolida com és tampoc en necessita més. Dins de la cassola queden dos cullerots de cigrons estofats, que allargarà amb un parell d'ous durs i més aigua. Amb això i quatre fulles d'enciam amanides amb un tomàquet de l'hortet de la seva mare, trampeja avui el sopar. Ja intueix les queixes del seu fill quan vegi, un cop més, cigrons en el seu plat, i la ganyota de fàstic en arribar l'amanida. Ara, però, encara recull la cuina, passant la baieta humida damunt del marbre i fent desaparèixer les poques restes de menjar que hi queden. També és un avantatge haver de cuinar tan poc: embruta menys i ha de netejar menys també.
Escombra i deixarà la fregada per a darrera hora, quan ja hagi allitat el xiquet. L'apressa quan ha acabat el capítol de l'Abella Maia i la publicitat del Club Super3 el portarà fins a l'Spirou petit, que no li acaba d'agradar però com que bada tant... Aprofita per dutxar-lo en els quaranta-cinc minuts que tenen de marge, tant mare com fill, per a la dutxa i el canvi de roba. Sincronitzats amb el televisor, acaba de col·locar-li el pijama a corre-cuita i el televisor abdueix de nou al petit, amb la música de Doraemon, la lletra de la qual coneix a la perfecció.
Les rialles del xiquet no tarden en reaparèixer. Les rucades del Gegant i d'en Suneo, amb les sortides de capsigrany d'en Nobita, són infal·libles per a que esclafeixi a riure. A ella també li agraden tots els invents que surten de la butxaca màgica d'en Doraemon, per molt adulta que sigui. Reconeix que és la seva sèrie preferida, deixant de banda el punt nostàlgic de la Maia. S'esperarà a veure quina nova andròmina sorgeix d'allà dins, tan plena d'enginy que la sorprendrà com sempre. N'està segura. Igual que sap del cert que, amb una butxaca màgica com aquella, podria carregar la nevera de menjar, per al seu fill almenys, sense por a no arribar a final de mes, amb el míser subsidi d'atur que li pertoca, i la manutenció del seu exmarit, que no ha cobrat mai encara, cabòries que la obliguen a allargar els cigrons una i una altra vegada...