El matalàs ha servit per a les
diverses trobades sexuals de la colla. L'abús de l'alcohol no ajuda,
però sembla que ens agermana més. Sobretot amb idees tan
esbojarrades com la d'allitar-se (si és que es pot anomenar així a
aquests afers sòrdids a l'atzar) amb desconegudes. No els preguntem
el nom, ni ens esmercem a preparar l'escenari, com si el confort ens
privés de gaudir de les noies que convidem
al cau. Il·luminades amb espelmes, les golfes de la casa abandonada,
que hem okupat fa uns mesos, provoquen
paüra a les nouvingudes. Se senten desorientades, a més de
terroritzades, perquè no poden ubicar el lloc on les hem portades
encaputxades i emmordassades.La barbàrie comença damunt del matalàs, sempre mitjançant un ordre jeràrquic, que coneixem i respectem. Durant un període de total llibertat cadascú fa allò que li ve de gust amb la noia. També sabem què farà l'altre col·lega, perquè s'ha repetit el modus operandi en les diverses trobades infal·liblement. Al cap de la colla li agraden les fel·lacions; a l'Òscar, el segon de bord, vexar-les amb violència; a mi, m'excita més mirar... Ara, però, ens trobem en problemes per culpa de l'Òscar, que se li ha anat la mà amb la darrera noia. El matalàs conté totes les proves acusatòries. Tot fluid escampat ens identificaria. Per això cal esborrar-les dràsticament. El matalàs crema amb facilitat. I jo em pregunto si el foc també aconseguirà fer desaparèixer el cadàver de la noia, estès encara, mentre les flames l'envolten.
