8/5/13

Rèplica (30a Crida de VullEscriure)

A l'aparador de l'agència de viatges, el cartell que anuncia el gran esdeveniment li fa obrir els ulls com plats. El centenari del Titanic li sembla una oportunitat d'or per guanyar-se, definitivament, la simpatia de la sogra. Ja va plorar d'emoció amb la Kate Winslet i en Leonardo DiCaprio i això que sols era una pel·lícula amb un final quasi previsible. Imagina la cara que farà si, per al seu aniversari, li lliura un passatge per viure en la pròpia pell l'experiència única de viatjar en una rèplica fidelíssima del famós transatlàntic, tenint cura fins al darrer detall (cristalleria, vaixella, il·luminació, moqueta... també l'orquestra). Somriu visualitzant els ulls de la seva dona, sentint-se orgullosa del seu marit perquè, finalment, ha acceptat el caràcter controvertit de sa mare, sorpresa també per tan inesperat regal. No és mala persona, per molta tírria infundada que li tinguis, li repeteix tan cançonera com reiterativa. I, com a afegitó, la perla: Tanta mania amb les sogres, que paguen la fama de quatre males pècores...!

Consulta el rellotge de polsera i s'adona que encara té prou temps per entrar-hi i assessorar-se'n. No vol precipitar-se ni pecar de rampellut. Arreplegarà fulletons i informació perquè és una inversió de futur que ha de satisfer a les parts implicades. A la sogra, per nostàlgica i amant de les històries al voltant del transatlàntic. I, com no, a ell sobretot, que ja se li fa la boca aigua en llegir allò de la recreació exacta del viatge inaugural del Titanic.