[Sant Jordi sense princesa a prop, envoltant-la dracs presents]
Prepara la drecera perquè s'aproximi
l'hora
En companyia, el cristall de la veu del
vent,
Les passes callades de la tardor a les
mans,
I seré romeu cap a tu, pelegrí de les
paraules.
Un cop més, em tens i em retens, amb
baules
I ritmes ancestrals, el batec d'un cor
tan mans
Com dolç, captaire del jaç on no hi
ha turment
Entre tu i jo, la llar, i la tempesta
resta enfora.
Aplana el sender perquè arreli en el
nostre pit
La gènesi diària, el riu, la naixença
incendiària
De la rosa, que ens mostra la bellesa de
la vida.
Una vegada més, sóc núvol per a la mar
humida
Del llaç que ens vincula amb la vall
necessària
Per perseguir l'escolim cap al record,
sense oblit.
