Es desperta amb l'escalfor a l'ambient.
A més de la del seu cos. Quina nit, la darrera. Entre l'influx de la
lluna i saber-se dins del període fèrtil, no es reconeixia enmig
d'aquell desig exagerat, com posseïda per una bacant. La somnolència
li fa experimentar sotracs gairebé tan intensos com els de fa unes
hores. Fins i tot li sembla sentir la reminiscència dels xiscles i
dels crits, immersa en el plaer extrem provocat pel seu marit. No vol
abandonar encara els llençols, impregnats de fluids corporals i
d'amor. Acluca els ulls per percebre millor cada matís que recorda.
Des que ell va ejacular dins seu que ho sap: el seu ventre alberga
una nova vida, que engrandirà la família i honrarà la ciutat. Està
convençuda que, en alçar-se, serà una dona diferent i el seu cos
li semblarà més atractiu.
La cridòria vaticina l'espectacle
caòtic que es troba en obrir la finestra. Una corredissa sense ordre
cap a enlloc, fugint de no sap què, encara. No hi ha la claror que
sol haver-hi a aquelles hores del matí, ni els carrers estan coberts
d'aquella grisor que percep a primera vista. Abans que pugui
reaccionar, una pluja de cendra i de pedres incandescents la sorprèn.
La llengua de lava vindrà després, gairebé al mateix moment que
els gasos inhalats l'hagin deixada inconscient. No coneixerà mai el
rostre d'aquell nou membre de la família patrícia, ni tampoc com
serà trobada, segles més tard, entre els efectes de l'erupció del
Vesubi.