19/3/13

Patrícia (Minirepte70)

Es desperta amb l'escalfor a l'ambient. A més de la del seu cos. Quina nit, la darrera. Entre l'influx de la lluna i saber-se dins del període fèrtil, no es reconeixia enmig d'aquell desig exagerat, com posseïda per una bacant. La somnolència li fa experimentar sotracs gairebé tan intensos com els de fa unes hores. Fins i tot li sembla sentir la reminiscència dels xiscles i dels crits, immersa en el plaer extrem provocat pel seu marit. No vol abandonar encara els llençols, impregnats de fluids corporals i d'amor. Acluca els ulls per percebre millor cada matís que recorda. Des que ell va ejacular dins seu que ho sap: el seu ventre alberga una nova vida, que engrandirà la família i honrarà la ciutat. Està convençuda que, en alçar-se, serà una dona diferent i el seu cos li semblarà més atractiu.

La cridòria vaticina l'espectacle caòtic que es troba en obrir la finestra. Una corredissa sense ordre cap a enlloc, fugint de no sap què, encara. No hi ha la claror que sol haver-hi a aquelles hores del matí, ni els carrers estan coberts d'aquella grisor que percep a primera vista. Abans que pugui reaccionar, una pluja de cendra i de pedres incandescents la sorprèn. La llengua de lava vindrà després, gairebé al mateix moment que els gasos inhalats l'hagin deixada inconscient. No coneixerà mai el rostre d'aquell nou membre de la família patrícia, ni tampoc com serà trobada, segles més tard, entre els efectes de l'erupció del Vesubi.