Glòria pacífica (o Plàcida suspicàcia)(Melorepte234)

[A M. D.]     Habites en la perfecció exacta d'un instant,
En la joia equilibrada d'un bes que és drecera
Cap a la placidesa i al dol d'enyorar la vida,
Quan les veus són cristall i harmonia, el teu nom.

Albergues en tu aquest cor mortal que batega
Al ritme de l'oneig, la mar als peus del pont
Que connecta el record i el sospir amb l'anhel,
Quan rendir-se no és remei sinó malaltia i silenci.

Mentre em pregunto, al principi era el Verb?
Potser ara és llavi, saliva, desig des de l'impacte
I la glòria sigui tornar a l'origen del teu ventre.

Mentre m'adono que no hi ha més camí que tu,
Estel i sol i llum i pau, marededéu de qui naufraga
Un cop més en una mar de sequera com és Eros.