27/11/13

Escapatòria (o Bífida amnèsia)(Melorepte235)

Andábamos sin buscarnos pero sabiendo que andábamos para encontrarnos

Julio CORTÁZAR (Cap. 1, Rayuela)


I la seva llengua bífida condiciona el ritme
De les passes, estàtiques o extàtiques, segons
Convingui, com qui camina rere cossos pregons
I escàpols que no deixen desxifrar l'algoritme
Més senzill de la vida; dents i escates clavades

Allà on qualque passió esdevé foc d'encenalls
I fingir és disbauxa i floc de neu fet d'estralls
I d'orgasmes, i crepitar és xiuxiueig de fulles
Mortes, dansaires, com despulles de mirades

Cegues per mons foscos com l'amor que esbulles
I ofereixes, sacrifici en la pira gèlida del cor,
Amnèsia i record en barreja homogènia, i almenys

Sents com aquest sentiment, que reptava en terrenys
Ferrenys, sols esdevé esperança agònica fins que mor.

1 comentari:

  1. L'esperança agònica només ho és mentre encara s'alimenta del passat ... cal deixar-la morir. Així arribarà fènix amb aires nous.
    M'alegra trobar-te.

    bests

    ResponElimina