He sabut, una vegada més, que la meva,
tan nostra, llar
Es basteix en les teves besades, en
rastres de saliva
Deixats en la pell delitosa i que et
mantenen viva,
Que l'existència s'escriu amb lletres
d'or i d'atzar.
He conegut la felicitat extrema, de
nou, en la mar
Del teu ventre d'esca, entre els braços
que m'acullen
El repòs i l'escalfor, entre replecs
de desig que mullen
L'eixut paratge de l'enyor amb el
diluvi del teu esguard.
I veuré com despertes al meu costat,
calfred que recorre
L'esquena i la sinuositat del cos
famolenc que desprèn
Caliu de futur, present deixat a les
mans plenes de tu.
I sentiré el batec del teu cor pur, el
tacte de l'amor nu
I intacte, nounat com la boscúria que
respira i comprèn
El bres de la brisa, quan el ritme de
la pluja mai no l'esborra.
Els éssers (humans o no) que visiten aquest bloc no s'atreveixen a comentar massa per por de no tenir paraules tan belles com aquestes ...
ResponElimina"... entre replecs de designació que Mullen l'Eixut paratge de l'enyor con el diluvi del teu Esguard."