21/5/13

Vigília (Salmòdia aniversària)

[set mesos des que la vida ha recomençat plena d'esperança,
malgrat les adversitats, plena d'amor, Anna]

Com qui ha retornat a la vida i se sap afortunat,
Guaito el paisatge que m'envolta i no l'imagino
Sense tu, Anna, en la senzillesa de voler besar-se
A qualsevol racó del món que somniem tots dos.

I converteixo els retalls de tu en records tangibles,
Els passeigs curulls de sol en motius per avançar
Cap al demà més proper, l'ofrena contra la por,
El sentiment més pur amb què es fan els somnis.


Com qui ha despertat després del torb i tasta la pau
Novament i s'omple els pulmons d'aire fresc i respira,
Tot duu el teu nom, Anna, i el pronuncio entre xiuxiueigs.

I mudo les hores perquè arribi abans la nit, que porti
El teu descans i la vigília i el plaer de veure't dormir,
Amb la joia de viure cada dia com un jorn per celebrar-se.


1 comentari:

  1. Paraules que es converteixen en fets, dia rere dia. Amor inmensurable mai viscut, el que sento per tu.
    Desig que amb el pas del temps no minva.
    Futur ja inalterable.

    A.

    ResponElimina