[A Antoni Santana]
I no cal que la família
sigui un lligam de sang
O un cognom idèntic o un
pit ple que alimenti
La fam voraç d'un nounat,
perquè l'entrebanc
Demostra on hi ha l'amic i
el germà veritable.
I no cal que la proximitat
ompli nits en blanc
De vetllar la malaltia o
la boca que es lamenti
Sense cap pausa, per
pressentir que l'esvoranc
Se salvarà amb mà ferma
o amb l'ànim afable.
Company, la matinada és
sinònim de mort
I de tenebra; també de
vida i de mot càlid.
Potser de cruesa divina o
de justícia terrenal.
Però, en la fosca i en el
silenci, rebràs l'hàlit
Fresc d'un àngel anònim,
que endolcirà la sal
Del plor amb la mel de la
mare en el record.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada