Glòria (o Càlida)(Melorepte222; 3)

Recomptar somriures en l'amargor de la memòria,

Dies sense tempesta, en calma total,
Anhels que cal
Adjudicar a la realitat per sentir-los a la pell.

Reviure en l'espadat famolenc d'un precipici obert
Als peus, mentre el fred s'apodera
De la càlida joia.

Recordar nits de llampec i de rampell, i el castell
D'una vida plàcida és un bleix
Novell que peix
Esperances i renaixences, brins de glòria.

Renovar paraules dites al voltant d'un cor despert
Que accepta l'espera,
Per combatre la letargia que l'acomboia.