La pluja torrencial eclipsa la bellesa
del cel estrellat i de la lluna en quart creixent. Condueixo cap a un
lloc imprecís, en un rampell incontrolat, inclús dement, amb el
ritme constant de l'eixugaparabrises que ajuda a no perdre un camí
que no sé ni conec. Només l'he ubicat en el mapa abans de sortir
apressadament de casa. Alguna cosa m'indica que, en aquesta acció,
m'hi jugo la vida i el futur. La ingent quantitat d'aigua, però, arriba al punt d'espantar-me perquè ningú no ha estat informat d'aquesta bogeria.(...)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada