He despertat de nou sense tu, amb mots de pluja a la gola,
Amb l'única certesa que la veu ha callat, en la nit pregona,
Per restar atenta als llavis que besen com si la vida marxés.
He traçat siluetes del teu cos damunt del mirall entelat, avui
Que no pot acollir-te el reflex en la seva superfície; dic i tinc
Tots els mots del món amb mi, i la il·lusió intacta d'aquell véns?.
Avui, desplego veles cap a la brisa despresa de la teva esquena.
Em tens pensant-te, vida, en cada bocí present quan ets absència.
Amb l'única certesa que la veu ha callat, en la nit pregona,
Per restar atenta als llavis que besen com si la vida marxés.
He traçat siluetes del teu cos damunt del mirall entelat, avui
Que no pot acollir-te el reflex en la seva superfície; dic i tinc
Tots els mots del món amb mi, i la il·lusió intacta d'aquell véns?.
Avui, desplego veles cap a la brisa despresa de la teva esquena.
Em tens pensant-te, vida, en cada bocí present quan ets absència.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada