11/4/13

Llàgrimes còmplices (o Magnificència)

Al bon amic Ferran d'Armengol, per descobrir-me Blaumut


Llàgrimes i rialles, i la conversa que em porta el balcó
Estès a la magnitud magnificent del teu nom, i onades
I bocins de la memòria que em vénen tant de gust tastar,
Junt amb l'olor de despertar al teu costat i de les bugades.

Frases desfetes i còmplices, el mal temps per al demà
Que té el rostre de la bondat, i aturar el temporal debades
Dins del pou de les pupil·les que m'esperen amb serenor,
I agrair al món i a la vida l'aigua fresca de les teves mirades.

Rialles i llàgrimes, i el somriure neix cada cop que badalles,
I sota els llençols explorar l'Univers bessó dels teus pits,
I saber que el futur es tenyeix amb el present i el passat.

Pluja i llampecs i música, i el temps s'escola entre els dits
Quan la penyora dels teus llavis m'obre portes a l'eternitat,
I desitjar núvols i sol, alhora, com qui plora i riu mentre balles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada