Llàgrimes còmplices (o Magnificència)

Al bon amic Ferran d'Armengol, per descobrir-me Blaumut

Llàgrimes i rialles, i la conversa que em porta el balcó

Estès a la magnitud magnificent del teu nom, i onades

I bocins de la memòria que em vénen tant de gust tastar,

Junt amb l'olor de despertar al teu costat i de les bugades.

Frases desfetes i còmplices, el mal temps per al demà

Que té el rostre de la bondat, i aturar el temporal debades

Dins del pou de les pupil·les que m'esperen amb serenor,

I agrair al món i a la vida l'aigua fresca de les teves mirades.

Rialles i llàgrimes, i el somriure neix cada cop que badalles,

I sota els llençols explorar l'Univers bessó dels teus pits,

I saber que el futur es tenyeix amb el present i el passat.

Pluja i llampecs i música, i el temps s'escola entre els dits

Quan la penyora dels teus llavis m'obre portes a l'eternitat,

I desitjar núvols i sol, alhora, com qui plora i riu mentre balles.