T'he llegit els versos
escrits per a tu, amb la veu
Que pot acariciar-te com
si fossin dits de vellut,
Amb la calma cadència
que mereixes, com la deu
Que brolla del desglaç,
com el vent, com un bes golut.
T'he enyorat amb l'espera
de qui perd seny i salut
Entre els teus braços,
metgia i demència a bon preu,
I només vol recuperar
els ulls per esguardar el mut
Ídol crescut en el teu
ventre, trontoll del meu cor ateu.
I cerco la basílica del
teu jaç en les meves nits, soliu
Somni d'abastar-te i no
deslligar-te més del meu recer,
I et xiuxiuejo versos
infinits per alleugerir-te el repòs.
I dormo amb la inquietud
de les teves carícies, que viu
Al fons del cor i em peix
aquest amor perenne, sincer,
I les paraules esdevenen
lianes al voltant del teu cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada