Ànima de bèstia (Misèria V)

Allibera'ns dels nostres
pecats
d'avarícia i enveja,
del drac

Salvador ESPRIU.

...I no seré
La feble ànima
Del respirall,
Perquè metzina
D'escorpí
Em faci estrall
Vanament.

És epuló
Que no atura
La seva fam.
Leri-leri,
Equilibrista
Só del seu bram:
El turment.

El catau
De la bèstia
És el greixum
Dels meus artells,
Reravera
De l'embalum
Del seu crit.

l'ínfim guimbarro,
Gori-gori
Del meu esguard,
Fa que el meu goll
Sigui enorme,
Gegant bastard
Del saïm,

Que, novament,
Es querava.
Seré rasclum
Del món insmone,
Fals saltiri
Entre el reblum
Del resclum,

Ans que la xinxa
La sang xucli
De tot el folc
Que es tornava
Ferma defensa,
Envers el solc,
Del perfum?

El Drac torna
A demanar
El dring d'argenç.
Però l'arlot,
En silenci,
No en tindrà gens.
Del quartí,

El corc n'obté
Gotzos somnis
De l'embriac,
Del xaruc quídam,
Que ha volgut
Enganyar el Drac,
El setí
Enterc i flac,
Tornat vell parrac
Pel seu verí.