Recordes el temps de les cireres, quan érem infants?
No hi havia més dolcesa que l'escalf del sol damunt
Del camp de batalla que imaginàvem i desplegàvem,
Caòticament, enmig de l'ordre de la llar, lluny dels adults.
Recordes quan érem feliços amb un pam escàs de terra
On lluitar contra dracs i enemics immòbils i muts fins
Que els insuflàvem vida i paraules de l'Univers privat
Compartit i entès només per nosaltres, la seva màgia?
Recordes les queixes en adonar-nos que la velocitat
Del pas de les hores augmentava quan més gaudíem,
Quan la mare ens apressava per recollir els argambois?
O quan el carrer feia olor d'Orient durant la cavalcada,
I tot eren somriures i joia i nervis per anar d'hora a dormir?
Recordes quan la vida no s'havia de preocupar per recordar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada