28/2/13

Gèminis (o D'ànimes bessones)(RPV245)

L'indivisible és invisible per als ulls que sols saben vigilar sense observar


d.
A Noor S. G.


No ordenis el teu món minúscul encara; gaudeix la pau
Que et brinden els braços de la mare, la tendra mirada
Que t'observa mentre respires i descanses i somnies.
I no hi ha pensaments impurs en aquest vincle, ho saps?

No organitzis les lleis de la Natura encara; entoma l'allau
De carícies, d'afalacs, de rialles que suscitaràs cada vegada
Que descobreixis la senzillesa d'un gest, lluny d''utopies
Quan el somni esdevé real, aliena al dolor i als maldecaps.

Només sigues meravella i infant, Amor meu, il·lusió i desig,
I deixa que la resta vingui, al ritme adequat. sense pressa,
Amb la calma anhelada dels qui passegen agafats de les mans

Només això, que el teu cos alberga els fruits de la pluja enmig
De la matinada, la bogeria i la passió d'aquell qui travessa
La porta cap a un món que ja no tornarà a ser mai com abans.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada