23/2/13

Bres de la brisa (o Somnolència)(Melorepte216)

Dorm, i vetllaré els somnis que et mantenen viva,
L'escalfor de la pell que desitjo per a ser captiu
En el bressol de la brisa, contra el pes del plom
Que em retorna l'insomni i la solitud si no em parles.

Dorm, i seré l'ànima bessona que t'acosta la riba
Favorable en la inundació, que evita el camí aspriu
Quan reapareix el plor, i et recordaré el que som
On les mans prometen carícies si véns a buscar-les.

Dorm, i t'oferiré el bosc que eternament somnia,
La frondosa necessitat que creix dins meu quan
Penso en el teu retorn, en el retrobament sense brida.

Dorm, i descansaré, bressat pels teus parpres de dia,
La claror que em calma, la pau que esdevé instant
Infinit, llum que convida a il·luminar el món, la vida.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada