Tema: Auschwitz
Avui l'he vista de nou.
Mantenia l'ordre de la fila per obtenir l'exigua ració de brou que
frega l'agror, amb bocins d'alguna cosa que hi sura i que té un
aspecte similar a la carn, i el crostó de pa ranci. M'hi he fixat,
aquesta vegada amb més atenció, perquè, des d'on em trobo, estic
segura que no pot veure'm ningú. Ni els presoners ni els soldats.
Per les gesticulacions que veig, sembla discutir amb una altra dona,
els trets de la qual són més clarament semites. Em provoca basques
la idea que pugui seguir relacionant-se amb aquesta escòria. Però,
per seguir amb el meu pla, he d'oblidar que també és jueva, una
gossa jueva que ha de ser exterminada. Almenys pel moment.
Em fixo en la seva còrpora. És
excelsa, ampla de malucs, amb pits generosos i plens, malgrat les
penúries i la fam sofertes. El seu cos no sembla patir-les i encara
guarda aquella esplendor dels anys previs a la guerra. Tot i així,
cal que agafi pes perquè, setmana rere setmana, la roba sembla que
se li eixampli i que sigui més folgada amb el pas dels dies. Serà
el nostre secret. D'en Heinrich i meu. Li he de demanar permís,
però, perquè estigui més a prop nostre. I la pugui observar millor
encara. Els seus cicles, els canvis en el seu cos quan l'alimentació
sigui més selecta. Menjarà ous de nou, i carn roja, beurà llet
fresca i tot el que desitgi li serà concedit. Amb una única
condició: que ningú no sàpiga que té privilegis per formar part
del meu servei personal. Qualsevol rumor és motiu de mort fulminant.
Sempre m'ho ha repetit en Heinrich en els altres intents, i cap no ha
arribat a bon port.
Aquest cop tinc un pressentiment. Un
bon pressentiment. Li costa d'entrar en els cercles de les més
veteranes. Camina amb decisió, amb la mirada endavant, i això no
agrada. És com si desafiés la resta de dones i no els tingués cap
mena de respecte. Quan vegin que parlo amb ella, l'hostilitat
augmentarà. Les males llengües són veloces, sobretot si duen
notícies sucoses. I quan sàpiga els seus dies fèrtils i en
Heinrich s'ajaci amb ella i aconsegueixi prenyar-la, tot serà oli en
un llum.
Caldrà esperar que el seu ventre
s'infli i dissimular-ne les formes, que no faci cap feina d'esforç i
tenir cura d'ella, fins al darrer dia de gestació. I, un cop que
doni a llum l'infant i aquest se li arrapi al mugró, deixar un marge
suficient perquè el nadó sobrevisqui a l'absència de la seva mare
biològica i accepti els biberons de llet preparada. Hauré assolit
el meu objectiu de ser mare. I la jueva ja no em servirà més. Serà
un número de nou i podrà afegir-se a les llistes de presoneres per
ser exterminades. Com allò que és, una gossa jueva que no mereix
seguir al món ni un sol dia més. Perquè només l'he triada per
donar-me el fruit que el meu ventre no vol engendrar...