Cúspide

-Madinat al-Zahra-

Entre capitells i ceràmica també et troba
La pupil·la atenta i malalta de tu,
En el verd del manganès i en el marbre blanc
I en cada galeria que hauré de recórrer.

Escolto el silenci, aquest xiuxiueig que renova
El record del teu nom, les hores de dejú
Dels teus llavis, que em cremen les entranyes: l'esvoranc
Que has deixat en mi ni un segle no l'esborra.

Entre restes i ruïnes i esbossos d'un passat
Esplendorós també sé present la teva glòria,
Que se m'acumula en estrats recòndits dins de la sang.

I batega el cor amb el murmuri callat
De qui se sap en la cúspide de la més bella història
En voler repetir dia a dia el nostre entrebanc.

Música venèria (254è Joc Literari)

Vols ballar al ritme de la música del meu cor

Per oblidar la ruïna de l'enderroc que ens envolta,

Aquest pols contra el temps que cal viure, revolta

Vital que ens creix endins, alhora, i mai no mor?

Vols deslligar els peus a la màgia de la melodia

Que teixeixo entre xiuxiueigs i carícies, rumors

Del murmuri del riu que duc en l'ànima, com amors

Clandestins, perquè el corrent desbocat ens faci de guia?

Invento edificis on vagarejar i estimar-nos, petita,

Traço envans de lleugeresa enmig de bigues feixugues,

On el bes i la mirada tinguin els límits infinits,

Servo les formes del teu cos en la memòria, la fita

Per assolir el rumb correcte en l'illa de cases on et bellugues

O el naufragi que em vaticina el desig pels teus dits.


254è Joc Literari; proposa Jesús M. Tibau