Catàstrofe

El tast de la confluència dels camins

Flaira la catàstrofe del desesper,
Avui que la carn vol carn i escalf i dents,
I el que se somniava és realitat.

Perquè et sabràs desperta i fidel al cor
Un cop que el xiuxiueig ens gemegui els noms
En l'atzucac que han traçat els nostres dits.

Recòndita litúrgia

Amb la litúrgia que mereixen les Verges,

Beso els llavis que em manlleven la raó
En l'altar dels rituals on l'evangeli
Del teu nom puríssim ha de ser llegit.

I em fas creient d'un déu a imatge i semblança
Teva, ateu com he estat fins que he conegut
Les sagrades escriptures del teu cos.

Hipèrboles

Íncola de la delícia del teu nom esdrúixol,
T'habito les entranyes amb l'essència del món
En metàfores creades per a tu només,
Que entenem en aquest minúscul univers nostre.

I la hipèrbole es minimitza a mida que els llavis
Es coneixen i es tasten i depenen del gust
Pel dolç pecat d'amagar-se dels ulls aliens,
Ombres xinesques que difuminen la certesa.

Íncola del teu ventre de rosada i de sol,
M'ajaço a la pàtria de la teva esquena, i l'home
Mortal que sóc retorna als primers dies de vida

I creixo, com el nounat, aferrat al teu pit
Perquè és el més proper al caliu de casa dels pares,
La veritat més vera que hagi dit una dona.

Nàufraga imminència

Tinc la flor de la vainilla a les mans,

Capoll incert de la data precisa,
Marca en el calendari de l'amant,
I la flairo amb anhel, fam, deliri.

La retindré fins que tornis, magenta
Tatuada a la saliva i al pit,
Com qui combat per no perdre la vida,
I la rendició serà imminent.

Tinc la lletania del teu esguard
Al pou de mar bromosa dels meus iris
Per admirar-te també quan no hi siguis.

La repeteixo amb l'ímpetu del nàufrag,
Com el cec desfici de l'alenada
De recuperar el ritme del respir.

Libèl·lules

El teu ventre és el marjal on els somnis
Arrelen, creixen i es tornen reals,
I l'estol de nits de delit són útils
Per al bagatge que vull carregar.

I és blat, espiga madura per moldre,
Treballar i enfornar ja feta pa,
Per llescar i assaborir sense pressa,
Sabent que el nou mos n'agreuja la fam.

I és clivella en acollir la carícia,
Vagareig conscient pels meus racons,
Descoberts i cercats en ple silenci.

I és aljub on calmar el desig en flama
Quan persegueixo el vol de les libèl·lules
Mentre no puc sentir el pes del teu cos.

Vàlua lícita

He despertat amb el gust de la sang
A la boca, com després de la lluita
Més pacífica de dos cossos joves
Per trobar-se en la penombra amb el foc.

I he collit la flor del ferro sanguini
Per recordar cada interval del temps,
Que m'ofereixes, quan siguis absent
I l'anhel constrenyi la paciència.

De nou, els llençols acullen la flaire
I el combat, l'intercanvi desitjat,
El bes, el mossec, l'abraçada, els ulls,
Que beuen els pous del teu ventre mentre

Sol·licito el que és il·lícit: la carn
Que em pertany però sé que no és meva.

Íntegra, fúlgida

Ets íntegra com el bes que es vol fer
Als llavis germinats en la memòria,
Com el bosc que ha crescut en els meus somnis
Per oxigenar-me el temps sense tu.

Ets fúlgida com la nit que pregunta
A les pedres l'edat del nostre amor,
Com la mar que ens ensinistra les mans
Per bressar-nos i abraçar-nos per sempre.

Sóc heura arrapada a la teva pell,
Corall en l'escull dels teus ulls pregons,
Somnolència i vetlla alhora, enyorança.

Sóc corda per lligar la llibertat
Als teus membres, dolç espasme en l'orgasme
Que és tastar el gust de la teva saliva.