He esborrat la línia de l'horitzó
Des de la primera matinada
Perquè no vull límits en la raó
Ni en el seny rere la teva mirada.
He oblidat la llengua, el llast d'amargor
D'una flama efímera, que sols bada
El pit i no el guareix de l'extrem dolor,
Per acceptar els mots una altra vegada.
He despertat a la badia en calma,
En el bressol marí de la constant onada,
Com l'orfe que espera una nova família,
I he sabut que ocupes el tron en el reialme
Dels meus somnis, que emplenes de color
La nit, abans de collir els fruits de la vigília.
Des de la primera matinada
Perquè no vull límits en la raó
Ni en el seny rere la teva mirada.
He oblidat la llengua, el llast d'amargor
D'una flama efímera, que sols bada
El pit i no el guareix de l'extrem dolor,
Per acceptar els mots una altra vegada.
He despertat a la badia en calma,
En el bressol marí de la constant onada,
Com l'orfe que espera una nova família,
I he sabut que ocupes el tron en el reialme
Dels meus somnis, que emplenes de color
La nit, abans de collir els fruits de la vigília.