1/9/12

La nàusea (Minirepte49)

[Tema: A l'aeroport]


El problema no rau en la por a volar ni en una possible claustrofòbia deguda a viatjar en avió. Més aviat és quan la barreja de l'olor de querosè i el sotragueig de l'aterratge em maregen la pituïtària i em provoquen una nàusea que no s'atura fins que no he buidat tot el contingut de l'estómac. Per això, vaticinant la tragèdia i no volent ser el centre d'atenció a l'aeroport, m'he entaforat, enmig de l'esmorzar, un còctel de medecines per prevenir-la, que m'ha estabornit durant gran part del trajecte.

Quan la veu metàl·lica del megàfon em desperta amb l'anunci de l'arribada a la destinació, m'adono que es repetirà de nou tot l'episodi vergonyant. Dissimulo com puc el mareig en notar la flaire del combustible i els primers indicis de pèrdua d'altura però no puc fer-hi res un cop que el tren d'aterratge pren contacte amb la superfície irregular de la pista (si el que estem recorrent se'n pot dir així). Els bonys i els sots em remouen les entranyes i em posen del revés el ventre. Tanco els ulls, premo les parpelles i serro les dents, tot amb força. Però res d'això no atura la massa que ja m'envaeix la gola i la boca.

Amb una precisió militar, l'aparell s'atura en el mateix moment que empastifo el passadís. La resta de la tripulació d'abord s'astora per la ferum i el color del vòmit, tan caqui com els nostres uniformes. Mentre penso que no comença bé la missió en terres afganeses.