És explorar el món immaculat, l'edèn virginal,
I sucumbir als teus ulls, l'esguard que em cal
Per admirar el noviluni en la nit més clara,
Desitjar el terratrèmol de què ets epicentre
I recórrer, per valorar la mel, camins de sal
Cap al desert ofert, sabent que l'oasi és gual
I salvació, el teu nom i l'alberg que m'empara.
Algues. I cabussar-se en aigües primordials
És tastar la vida i amuntegar hores a la deriva
I reconèixer les petges mil·lenàries de l'origen,
I dur el moviment al teu voltant, desfer glacials
Amb els mots que pronunciïs, gaudir de sentir viva
La flama que s'abriva per l'enyor, vertigen i oxigen.