Dialèctica oceànica

T'ofreno les paraules que encara no he dit,
Els versos que puguin mantenir encesa
La flama de la matinada, la proesa
Que aparegui la llum enmig de la nit.

T'ofereixo els glops frescos de la certesa
De saber que el meu cor només té el glapit
Per pronunciar-te el nom fins a l'infinit,
La satisfacció de la constant sorpresa.

T'ofreno els rastres que deixi el meu desig
Damunt de la teva pell, el més fidel croquis
Del meu cos, que alena per tu, perquè el toquis
I m'ofereixis llavis àvids i dits, amb el trepig

Suau de la brisa, ara que ve el temps de soliloquis,
L'oceà del teu amor, que m'amara esquitx a esquitx.