Famèlica clarividència (Melorepte194)

Verrà la morte e avrà i tuoi occhi
questa morte che ci accompagna
dal mattino alla sera, insonne,

C. PAVESE.

Demà diré: Vindrà la mort i tindrà els teus ulls,
Aquesta mirada de profunditat sense treva
Que, sense poder-me pertànyer, lentament és meva
Mentre esdevinc agonia en la llum que reculls.

Diré: La primavera comença cada matinada
Quan la primera paraula construeix el destí
Que em sustenta, l'oxigen i la vida, el glapir,
I desitjo la mort que floreix en la teva mirada.

Diré: La dolçor de la teva veu es barreja als esculls
D'una mar de melangia, i fa més lleu aquesta espera
En l'ombra allargada d'un sofriment que em permeto.

I potser avui ja tingui la mort, amb aquesta anhelada
Pupil·la tenyida del teu somriure, la pedra foguera
Del desig per la famèlica fam de tu, el foc perpetu.