Àmplia

Marxo com un immòbil fugitiu
I tinc les pupil·les plenes de tu,
La plenitud suprema que ningú
No veu però dins del meu cor reviu.

Camino per acabar amb el dejú
De passes incertes en sòl esquiu
I sé que, al cap del camí, es contradiu
I s'apaga el sol quan ton esguard lluu.

I aquest amor neix, creix, s'eixampla, brilla
Enmig d'adversitats, en la nocturna
Bellesa del teu cos, que es torna urna
Rica, àmplia quan la paraula perilla.

I, d'aquesta barca, seràs la quilla
Per vèncer la galerna més saturna.