Insània (o Eclíptica)(Écija màgica)

He testimoniat el solstici etern
Del teu cos -insomni, mort plaent i vida-,
Que és la guspira de l'incendi creixent
Quan apareixes en la penombra nua.

He endimoniat l'infern d'aquest hivern,

Fet d'espera pacient, de veu humida,

Perquè la carícia sigui el teu present,

L'ofrena sincera que el meu cor traspua.

He somniat despert, enmig d'un compendi
De demandes delirants en reguitzell,
Que, des d'a trenc d'alba, arribi ja la nit.

He afegit un bosc d'esguards a aquest incendi,
La insània que comença a la meva pell
I esdevé desig al fons del teu esperit.