18/5/12

Transparències (RPV213)







...I, com la pluja, les paraules s'escolen enmig del ressò...

*


[I. Cavernícola]{Outside The Cave (2011)}

Parla'm; llengües mil·lenàries ens envolten i jo
Tinc només oïdes per als missatges que el teu rostre
Em tramet, porcellana i llenç, quietud accelerada,
I aquesta mirada ha esdevingut parpella absent.

Dins de la cova, el silenci ha d'habitar de nou
Escletxes alienes, grutes silencioses, gebres
Que enceguin somnis i foragitin malsons, alhora,
Fins que la infantesa sigui experiència per al món.

Escolta'm; la sordesa fingeix tan bé... i l'Univers,
Embolcall de les teves galtes, és respir i ofec,
Clarícia d'un futur, com el passat, previsible.

Surt, però, d'aquesta foscúria que torna
Lívida la pell de tota una vida de vitalitat,
La lluïssor que s'apaivaga quan no s'estima.

*


[II. Innocència]{Nina (2011)}

Calla un instant. Tens el reialme del llamp i del tro
A l'abast? O només els teus ulls saben el nostre
Secret més ben guardat, aquesta mirada
Plena d'enigmes jeroglífics, el foc més ardent?

Llavis de gerda hipòtesi, he collit el rou
De damunt de les fulles, i en les palpebres
T'han de reposar, amb la innocència de qui plora
En desaparèixer els estels, el dol més pregon.

Potser demà hi hagi nous camins cap al vers
Més trist i més hipòcrita, cap al país metec
Que ha de governar-se amb fermesa, quan fibla.

Ara, però, emmudeix perquè la paraula suborna
Una pell massa clara per suportar la maldat,
Una ànima lliure, que amplituds no escatima.

*


[III. Gèminis]{Half Sisters (2011)}

La pell es duplica, com la carn, i tot és de debò:
La lentitud dels dies, la bellesa del llostre,
El paisatge que ha d'esdevenir, una altra vegada,
Llar i caliu, joia i fragància sempre present.

I cada moviment és cadència i jou,
El gel que ha d'apagar l'infern de les febres
De tastar, per primer cop, l'amor. I ja és hora
De collir els fruits d'aquesta duplicitat que confon:

Gest amb gestes succeïdes en eternes congestes pervers,
Color viu, gust agredolç com la rutina. I no me'ls trec
De la clepsa quan l'insomni és tan visible.

La carn, com la pell, es repeteix i ajorna
Cada moment d'alegria i de letícia, i el fat
D'una tristesa profunda el somriure em llima.

*


[IV. Mir(í)ada]{Look (2012)}

Mil mirades per fitar millor un cos en flor,
Una joventut tan immaculada com la que mostra
El Paradís i l'Avern ensems, el mossec i la besada,
La fruita prohibida i la mel. I tot intent

Per evitar-lo és va: en l'escalf més lleu es cou
La passió i el desori, i milers d'orfebres
Crearan el joiell d'una boca delitosa, fora
De dissenys terrenals, perfectes, que són

Paranys per a la feblesa humana, deserts
On embogir lentament. I aquest mossec
Pesa endins de les entranyes, com un tible

Que gemega i es remou sense pausa, que retorna
El llast abandonat en el naufragi i, observat
Per mil ulls, m'ofego al fons d'aquesta sima.

*

…I, enmig del diluvi, espero que canviï l'angoixant clima...