24/4/12

Perícies (Minirepte36)


Encara ets capaç de llegir cinc paraules per segon? És estranya aquesta pregunta per començar una carta anònima, et diràs. Però no sóc una desconeguda per a tu, creu-me. I disculpa'm la confiança. Me l'he guanyada amb escreix. Sobretot després d'anys estimant-te i no haver-me correspost. Sí, aquestes paraules són les d'una dona ferida i ofesa. No em mou la rancúnia, però. Només la incapacitat de no saber què més fer perquè et fixis d'una vegada en mi. Recordo la teva perícia lectora, potser tu no recordis la filla del rellotger del poble on estiuejaves, on teníem la mateixa colla. Tu estaves massa ocupat flirtejant amb les estrangeres. Jo observava els canvis de parella que efectuaves amb assiduïtat, atrinxerada rere un refresc.



Malgrat que el pare es guanyava bé la vida, les meves idees polítiques no combregaven amb ell. Tampoc ara. Així que amb els anys he estat conscient que entre tu i jo poques coincidències més podia haver. A banda d'agradar-nos els rellotges. Per això t'he escrit, sobretot. Per oferir-te la meva darrera creació, fruit d'aquesta insurrecció ideològica i del mestratge del pare. Encara deus preguntar-te quina noia t'escriu, oi, petit burgès? Saps que hi ha mecanismes de rellotgeria tan minúsculs que passen desapercebuts a ull nu, que poden ser programats per un compte enrere de cinquanta segons? Saps que una ínfima quantitat d'explosiu pot matar un home? I, amb la teva perícia lectora, saps quants segons et calen per llegir 250 paraules? Sabràs la resposta abans de l'explos


*