[Tema: Vida en un creuer]
...Si, en definitiva, ja m'està bé. I potser ja era aquesta la meva sort, la d'acabar els meus dies en aquest creuer. Després d'anys de feina feixuga, de ser fustigat com una bèstia de càrrega qualsevol, de treballar de sol a sol i sense cap tipus de queixa, quan ja sóc vell i em creia amb el dret d'un període més plaent. Deu ser aquest, el meu destí, un tràgic destí que no em mereixo pas...
I això em passa per ruc i per fidel i per creure'm imprescindible. Per gosar acaparar-ho tot des del primer dia. Si hagués escoltat els parents més propers, ara no em trobaria en aquest mal pas. Ara que em tocaria la placidesa i els bons aliments, cap tràfec ni cabòria fins al final dels meus dies. I només preocupar-me d'observar el paisatge, la mar tan pròxima, la pluja si ha de ploure, la brisa fent-ho voleiar tot. I res d'això és el que tinc. Sóc tractat com un més del ramat que es troba enclaustrat aquí. Amb una falsa llibertat de trobar-se a l'aire lliure però encadenat, alhora.
Sé que no arreglaré res queixant-me, que això atiaria més el foc de les conseqüències. El millor és ser mesell i restar en el creuer, amb concòrdia dia rere dia. Potser així deixaré de menjar farratge sec i insípid i retorni a la pastura gerda i saborosa. Mentrestant, però, que el creuer no pari i la sínia doni aigua als camps i estigui content l'amo, almenys.