14/4/12

Desídia (O Engràcia d'adéu)[Minirepte34]

[Tema: Absència]


Aquestes línies són fruit de la teva desídia. I del teu tarannà absent, descuidat i sense tenir en compte les paraules d'algú que t'estima i t'ha seguit amb la fidelitat més pura. Ara no creguis que són mots de rancúnia o de ressentiment. Només són el reflex del cansament que hi ha dins de la meva ànima, de l'ànim desangelat per no haver aconseguit res de tu en aquesta vida. No cal que et defensis, que ja m'has perdut del tot. Als meus setanta-cinc anys no estic per empreses que, a data d'avui, no em garanteixen res. Ni tan sols la satisfacció de la fita assolida. El que em satisfà en aquests moments és haver tret el valor per poder escriure't aquest comiat. Sí, ho has llegit bé. És un comiat, un adéu, un fins mai, si vols que sigui un final de socarrel i dràstic.


No sé si al teu favor tens que estiguis envoltat per un tràfec místic i una aura que ningú no ha gosat manllevar-te ni justificar. La rèmora de les escriptures ja ho té, això de l'engany velat. Però a mi no cal que m'entabanis més. Avui m'acostaré a la parròquia i deixaré a l'altar erigit en el teu honor aquesta epístola. I, en sortir, sabràs que és el darrer cop que hi poso els peus. Ja sóc grandeta per seguir consumint la meva vida en una doctrina que és fal·laç, en un déu que no mereix cap tipus de fe.

Adéu.

Signa: Engràcia Herèdia.