24/2/12

Vinífera essència (Melorepte180)

sota la terra nua batega el crit etern
de la larva, l'arrel i la semença.
Així els antics, en gerres de rústega faiença,
guardaven el vi de Falern

Febrer, de Màrius TORRES (1937)



Cordes funàmbules que segueixen el rastre, la petja antiga
De l'enigma i de la llum més clara, lluny de la rònega veu
Dels somnis que malden per existir, lluny del llast que lliga
El pols propi al batec de la terra, abans que s'assequi la deu.

Giragonses etèries que esquiven l'onada de la brisa invisible
I pentinen l'esveltesa de l'espiga i la verdor de la vinya, la mar
Per on naveguen les aromes pures i la bellesa ancestral, que fibla
L'esperit i l'allibera al capvespre de desitjar viure arran de l'atzar.

La posta retorna els matisos del món a cada racó que la mirada
Descobreix, l'iris s'emplena de clarors i penombres, de roig intens,
De fogueres apagades fetes núvols flonjos, com el fum de l'encens.

Funàmbules cordes polsades per dits imperceptibles, la música bada
El pit i el galop cap a l'horitzó es desferma, mentre el solc erm acull
El cep, la dolçor del raïm, els arpegis del vi abans que els percebi l'ull.