6/2/12

Calèndules (Itineràncies poètiques IV, 15)

Diré nosaltres.
No cal cap més paraula
Per unir el llavi
I el bes. Sabem que viure
És somriure i ferida.

Hipòtesis (RPV202)

And then simply to wait. As if the first word
comes only after the last, after a life
of waiting for the word

that was lost

[I llavors simplement esperar. Com si la primera paraula
vingués només després de l'última, després d'una vida
d'esperar la paraula

perduda]


Paul AUSTER (Trad.: Jordi Casellas Guitart)



Un tren que tragina tràngols per una tartera de tristesa
(I si les busques del rellotge avui fossin immobilitat
I no marquessin l'hora del comiat, quan els llavis i el lli
Busquen, ensems, el bes i la llàgrima, la galta i l'adéu?

I si l'andana, plena a vessar de cridòria, esdevingués el camí
Que ens ha de dur de nou a la llar i al jaç, a taula, on el plat
Fumeja i la conversa creix, on el que és meu també és teu?

I si el linòleum del vestíbul, grisa rutina, s'obrís de bat a bat
I hi aparegués la sínia i el pou, la plaça del poble i el balancí,
Que no admet maletes ni la teva marxa ni una estança breu?

I si la via apropés la llunyania i el destí deixés de ser verí
Per a nosaltres, que pretenem viure en harmonia i tranquil·litat
I sentir com l'esperança neix on el que és teu també és meu?),
Dos cors que volen alleugerir el plom que en el pit els pesa.

Ferroviària eminència (II)(Itineràncies poètiques IV, 14)

Els mariners pleguen veles,
El cant els ha enamorat.
No hi ha enlloc més paraules
Avui que a la mar; el seu embat

Anuncia el dia que endeguem
Amb trenets i mots, amb el vers
Adient i la ploma delitosa
De cantar als esguards desperts.

Els mariners pleguen veles,
I el poeta s'omple de quietud
Per brodar en el paper estrofes
De llum, plenes, contra la solitud:

Avui, musa, estem de celebració,
I no necessitem rebaixes d'inspiració!