30/9/12

Poètica àulica

Com un analfabet, recorro el teu cos tendre
A la recerca dels mots que l'emplenen,
I emmudeixo en trobar una piga que em parla
Amb la llengua ancestral de la carn àvida

De carn, de cos aliè per recórrer,
Amb la llengua de qui sap la drecera
Per arribar, de sobte, al fons de l'ànima.

Com un analfabet, preparo els membres
Per interpretar la iconografia
Present en el teu esguard profund, regne
Dels somnis que es tatuen en els porus

Quan duen el perfum de la vainilla:
Visc en cada vers àulic que mereixes
I que, nit rere nit, et xiuxiuejo.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada