Sàpigues (dibuixet)

Sàpigues que, tot i tenir milers de mots, els teus pits
Em provoquen el balbuceig dubitatiu, les tentines
De caminar per la senda coneguda de les nits
En què tot es tenyeix amb el color de les teves sines.

Sàpigues que, en emmudir de nou, permeto que els teus dits
Creïn dreceres de foc en la meva pell, que endevines
Enmig de la penombra, que porta el teu nom, aquests crits
Que són gemecs de pler, mentre et guardo el cos en les retines.

I esguardo cada centímetre de la flama que balla
Davant meu i ets tu, ardent resplendor contra la grisalla,
I els meus somnis cremen i, insomnes, s'escolen dins del llit.

I esguardo els rebrecs dels llençols, boques en flagrant batalla,
I desitjo la fragant mossegada com a mortalla
Perquè intentar besar-te l'ànima és morir de delit.