9/6/12

Transparència factícia (RPV216)


Diré mandràgora, benjuí, gripau,
I el conjur de la tempesta serà escriny
Badat per als segles que vinguin, l'enginy
De viure en un únic cop l'eternitat.

Diré translucidesa, farga i afrau,
Xiuxiueigs que borbollen a foc lent, viu
En l'alambí, amb verí d'escorpí, gasiu
Com la pedra factícia de la maldat.

I seré opacitat per a la meva ombra
Mentre digui reguitzells de mots, paraula
A paraula, i galopi a lloms d'una escombra,

I seré aliment de la foguera, baula
En aquesta cadena al voltant del boc,
Transparent barjaula com el vers que sóc.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada