Transferència bàltica (Repte Clàssic DX)

Estava convençuda que el viatge a Suècia, per motius laborals, seria més plaent del que, en realitat, va ser. L'Ingrid, la meva companya a l'Escola Universitària d'Infermeria, que coneixia prou bé el país escandinau, m'hi va trobar prou contactes per deixar el meu país, que, degut a la crisi, no tenia una bossa de treball digna per als estudiants acabats de llicenciar. El meu alt nivell d'anglès havia de facilitar-m'hi l'adaptació però mai no vaig pensar que acabaria tenint cura d'un ancià rabiüt i poc sociable, que no entenia ni un borrall d'allò que intentava dir-li. A tot el que jo li deia, ell contestava Jag älskar dig. Jo, per no ficar els peus a la galleda, callava i, amb una caiguda d'ulls, cloïa la meva intervenció. I, llavors, era quan ell, i em dispensareu l'acudit fàcil, es feia el suec del tot. Mai millor dit.

Els seus familiars més propers eren a Malmö, al sud de la península escandinava però a gairebé 100 kilòmetres de Simrishamn, on jo m'allotjava i hi treballava. Així que l'ajut brillava per la seva total absència. A no ser que els telefonés cada cinc minuts per aconseguir treure l'entrellat de totes les frases que usava com a resposta a les meves preguntes en un inservible anglès. A la llibreria del poble només hi havia llibres en suec i en anglès (aquests menys abundants), però, de manuals, no en tenien pas. Els en vaig encarregar un, a més d'un diccionari suec-anglès, per si detectava paraules soltes i em defensava millor dia rere dia, a cavall de les dues llengües que, en teoria, havien d'obrir-me tantes portes.

Aquests problemes ja els tenia en ple estiu i em creia que els llibres em salvarien de la desesperació extrema. I començava a tenir un bri d'esperança que va marxar en arribar els primers freds tardorencs. A Catalunya, mai no hi havia vist nevar i va ser tot un espectacle veure totalment enfarinat el paisatge de Simrishamn, tan a la vora de la mar Bàltica. Després vaig saber que allò era una nevadeta de no res, que el volum més gran vindria al desembre.

I va ser en aquell mes quan la perdició va mossegar de la forma més crua. No només per l'idioma, cal dir-ho. La salud de l'ancià va empitjorar, arran d'una embòlia lleu. I, coincidint amb les vacances dels familiars de Malmö, em vaig trobar aïllada del tot. Sort que ja no repetia aquella frase maleïda, que finalment vaig saber-ne la traducció, acompanyada de les rialles del llibrer, que era el pont d'enllaç entre el víking que cuidava i jo. Ara, però, la seva dicció era més fosca -si el suec ha estat mai una llengua clara- encara. Un quadern traduïa el seu balbuceig i, amb les paraules escrites, detectar-les al diccionari era més fàcil que en escoltar-les.

Un dia, el vell va mirar-me amb uns ulls que provocaven llàstima. Em fitava mentre el seu dit índex assenyalava el darrer full. Jag vill gå, es repetia diverses vegades, atapeint el paper. No sé per quina raó, vaig entendre'l amb una claredat esborronadora, sense necessitat de diccionaris. No havia res més en aquell full. I els seus ulls parlaven un idioma universal que les meves nocions d'infermeria no havien d'escoltar, però la meva humanitat les captava amb més força. De nou, la caiguda d'ulls cloïa l'assumpte. I el tracte se signà en silenci.

Poques coses més vaig aprendre de l'idioma suec. Perquè em vaig veure obligada a marxar del país d'un dia per l'altre. La mort de l'ancià va ser rebuda de diferents formes entre la família i les autoritats. Sense enrenou, el nebot més gran va fer de portaveu de la família. M'allargà un sobre, que no vaig gosar obrir fins que vaig ser a l'aeroport de Kalmar (molt més allunyat que el de Malmö, però menys compromès, crec...). Dins del sobre hi havia el comprovant d'una transferència al meu favor per una quantitat molt superior al sou que se'm devia.

En aterrar a Barcelona, vaig intentar oblidar-me de l'assumpte de Suècia i de tot l'après del seu idioma. El que no se m'esborra és la mirada de llàstima de l'ancià, que demanava clemència i descans.

NOTA:

Jag älskar dig=t'estimo, en suec.

Jag vill gå=vull marxar, en suec.