1/5/12

Estultícia sanguinària (Melorepte187)



Per què?, et demanes mentre la cicatriu encara supura
En el lloc on hi havia una cama i un home amb decència,
En la lluita per defensar un país que ha vist la teva naixença
I ara també veu el teu sofriment, si la guerra serveix per a res.

Per què?, amb el ressò del cor que no para de glapir i escura
Les nits entre somiqueigs i dolor, encadenat a un llit. Pensa
On han acabat fugint les esperances de la joventut i la demència
De matar un home, enquistada a les mans i que no has comprès.

Per què?, germà, amic, company, si no hi ha frontera que valgui
Una gota de sang innocent, si no hi ha draps fets estúpides banderes
Que hagin d'onejar damunt de creus en cementiris plens, en llars buides.

Per què?, si la pèrdua no serà agraïda, ni la medalla farà que calgui
Cessar el combat, conxorxa de despatxos. Els somnis, quan descuides
Somniar-los, són aigua que s'escola entre les mans, malsons que no esperes.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada