I el pàl·lid paludisme d'un nom
Recorre les venes, fins al rostre
Sense vida, per desaparèixer de nou.
El descobriment torna a remar
Contracorrent, amb l'ímpetu de qui
Ja no desitja existir més, amb la ingràvida
Lleugeresa d'un llast que no para de créixer.
Clou els parpres, escull de batalles perdudes,
I vogaràs per mars desconegudes,
On l'onatge és l'única, vàlida remor.
Somnia entre la broma de la ciutat submergida,
Retalls d'exhalacions que ofereixen la vida
Mentre t'escriu en la pell la paraula .- - - - - - .-. (*)
(*): amor, en codi Morse.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada