Aquest matí he passat per la llibreria que sovintejo per recollir l'encàrrec que havia demanat fa una setmana. Una guia acurada de París i un plànol desplegable de la ciutat, amb els setze districtes ben visibles. A més, d'un suplement de les rodalies i dels llocs d'interès. Abans d'arribar a casa, he comprat un paquet de xinxetes de colors i un bloc d'espirals de mida DIN A-5. Amb aquesta adquisició i els estalvis, que he aconseguit gràcies a les propines i els sobres de sou en negre, el viatge a la capital francesa ja és una realitat. Estic a tres mesos escassos per assolir aquesta fita d'ençà que vaig quedar-me solter. D'això fa mig any. Sis mesos de vida ermitana i de lectures centrades en París. Des de Modiano a Cortázar, passant pel Balzac més primmirat o per la Millet més descarada.
A casa, desplego amb impaciència el plànol i busco noms que ja em són familiars. Porte de Saint-Cloud. Bois de Boulogne. Estadi Vélizy-Villacoublay. Avinguda Foch. Porte Dauphine. Gran part del Districte XIII... Faig memòria, sobretot dels llocs que he anat subratllant en els fulls del llibre de la Catherine Millet. L'he devorat en tres ocasions ja, des que estic sol. Encara que no sigui literatura “de la bona”. I els continus escalfaments m'han obligat a masturbar-me demencialment, com un adolescent, amb una libido que desconeixia. Potser si segueixo els itineraris que explicita acabaré tenint sort, deixaré els “treballs manuals” i mullaré després d'aquesta quarantena més que llarga...?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada